dijous, 24 d’octubre de 2013

DESCOBRIR LES SOPES D'ALL

Quan algú ens etziba "Has descobert les sopes d'all", està dient que acabem de dir com a novetat allò que ja és conegut per gairebé tothom.

Doncs de la ma de les Sopes d'all, aquest cap de setmana s'han redescobert els torrents de Valls!

(Cuando alguien nos dice "Has descubierto la sopa de ajo", está diciendo que acabamos de decir como novedad lo que ya es conocido por casi todos.

Pues de la mano de las Les sopes d'all, este fin de semana se han redescubierto los torrentes de Valls!)




dijous, 17 d’octubre de 2013

Cactus-rosetó

Al taller de Patchwork on vaig a cosir, hi ha un Aloe Vera fet amb tela xulíssim. Vaig pensar que seria ideal fer-lo per casa (del Riki), on quasi cap planta ens aguanta per la manca de llum. Així que la nostra mestra em va facilitar els patrons de diversos cactus i vaig decidir-me a començar amb aquest cactus-rosetó.


dijous, 10 d’octubre de 2013

Banderola VALENTINA

Aquest és un encàrrec que vaig fer el més passat, però que encara no havia penjat perquè fins aquesta setmana no havíem trobat el moment per quedar i fer l'entrega! 

la meva amiga Laura volia regalar unes banderoles personalitzades per la Valentina, una nena que ha de néixer properament i va pensar en mi perquè les fes! Les teles que vaig triar són de tonalitats liles i blaves, combinades amb una de fúcsia que trobo que hi destaca prou bé! Per al fistó, cosit a ma, colors ben vius: groc, verd, blau...

Este es un encargo que hice el más pasado, pero que aún no había subido porque hasta esta semana no habíamos encontrado el momento para quedar y hacer la entrega!

mi amiga Laura quería regalar unas banderolas personalizadas para Valentina, una niña que va a nacer próximamente y pensó en mí para que las hiciera! Las telas que elegí son de tonalidades lilas y azules, combinadas con una de fucsia que encuentro que destaca bastante bien! Para el festón, cosido a mano, colores vivos: amarillo, verde, azul ...







dimecres, 2 d’octubre de 2013

La llegenda de Nuredduna

La Leo és una companya de feina de l'escola Bressol que divendres va ser mare per primera vegada. La vam anar a veure a l'hospital per conèixer a la petita Nuredduna i de pas donar-li aquest regal personalitzat que li he fet a les dues! Crec que li va agradar força i em va dir que li faria molt de servei, així que estic contentíssima!

Leo es una compañera de trabajo de la "guardería" que el viernes fue madre por primera vez. La fuimos a ver al hospital para conocer a la pequeña Nuredduna y de paso darle este regalo personalizado que le he hecho a las dos! Creo que le gustó bastante y me dijo que le haría mucho servicio, así que estoy contentísima!

Explica la llegenda, que fa molt de temps a Ses Païsses de Artá, a Mallorca, vivia una jove sibil·la anomenada Nuredduna. Una vegada, al poblat mallorquí desembarcaren uns navegants grecs i els habitants d'Artà decidiren fer-los presoners i sacrificar-los per ofrenar amb les seves ànimes als Déus.


Entre els condemnats, hi havia un jove de nom Melesigeni que tocava cançons plenes d'enyorança en una llengua desconeguda que enamoraren a la bella Nuredduna. Aquesta, en la seva necessitat de salvar-lo, proposà a la resta del poblat emportar-se'l a les coves i deixar-lo allà morint lentament. Un cop allà, però, la jove l'allibera i ell fuig cap a les naus que fondegen les costes Mallorquines on avisarà de la mala sort dels seus companys. 



El jove Melesigeni, en la seva desesperada fugida, oblida la lira amb la qual tocava les tristes cançons que encisaren a Nuredduna. La resta d'habitants, en adonar-se de l'engany, es cobren la traïció maltractant cruelment a la noia. Malgrat tot, ella aconsegueix fugir i, ferida de mort, arriba a la cova on havia portat el seu estimat abans d'alliberar-lo.


Finalment, mor abraçada a la lira de Melesigeni i, segons explica la llegenda, des d'aleshores el fantasma de la noia passeja per les Coves d'Artà. Diuen també, que en el moment de morir les pedres li deien:

"Per un batec de l'ànsia amb que ton cor expira,
daríem les centúries de calma que tenim"


Si entreu al passeig Marítim de Palma de Mallorca, veureu l'escultura d'una dona bellísima, de mirada trista i cap-cot, amb una lira a la ma dreta. És la sibil·la Nuredduna, representada per l'escultor R. Caubet.



Com que no recordava la llegenda massa bé, l'he buscat per internet i la he resumit del blog "Em criden"
Espero que us hagi agradat!

Bona setmana!! :)